«Música es música» li va dir Alban Berg a Gershwin enmig d'una discussió sobre la música clàssica i les músiques de caire més lleuger i popular. No es tracta del mateix? Juanjo Grande ha fonamentat la seva tasca musical en la darrera dècada sobre aquesta idea: tota la música és per a tothom. Direcció de cors i orquestres, projectes participatius, projectes creatius, community music i una recerca constant per compartir la seva passió per la música del Renaixement fins les músiques actuals.

Juanjo Grande desenvolupa una intensa carrera on combina la seva faceta com a director de cor i orquestra (MA in Music, The University of York, UK) amb la de pedagog (Magisteri Musical, UAB) i musicòleg (Universidad de La Rioja) tot explorant noves vies de comunicació i interpretació que pretenen d'una manera natural unir diferents tipus de públic en els seus concerts i projectes. En el camp de la direcció d'orquestra es forma amb Peter Seymour amb qui aprofundeix en el camp de la interpretació amb criteris històrics posant especial èmfasi en entendre la retòrica com a una eina essencial per a entendre les intencions del compositor i al mateix temps persuadir l'audiència. També ha rebut consells de John Stringer i Alexander Polishchuk en el camp de la direcció orquestral. Ha assistit a seminaris i cursos d'interpretació amb Andrew Manze, Emma Kirby, Lynne Dawson, Donald Burrows, Judith Weir, John Potter i Nicholas Cook. Va rebre lliçons de cant de Joseph Cornwell i Jason Darnell. Ha fet recuperacions i estrenes com la primera òpera de W.A. Mozart La Finta Semplice o el Requiem del mateix compositor en la finalització de Duncan Druce.

Ha desenvolupat una especial sensibilitat i rigor en el treball que li ha permès mantenir una estreta col·laboració amb l'Orquestra i Cor Nacional d'Espanya (OCNE) amb qui ha estrenat obres de David del Puerto, Marisa Manchado y Fernando Palacios a banda de dirigir amb el Cor Nacional el concert "C@ntamos Contigo" en les seves darreres edicions.

També ha col·laborat amb compositors com Arvo Pärt o John Adams en projectes creatius sobre la seva música.
Es requerit habitualment per desenvolupar la seva tasca amb institucions com Obra Social La Caixa, L'Auditori, JONDE, CNDM, Fundación RAIS o el Museo Thyssen- Bornemisza.

Nascut a Barcelona Quim Bonal comença els seus estudis musicals a l'escola L'ARC de la mateixa ciutat. S'inicia al piano amb MªTeresa Albiol i després amb Albert Romaní amb el qual treballa la interpretació d'estils.
Més endavant coneix Eulàlia Solé i estudia amb ella durants sis anys.
L'any 1992 guanya una beca i es desplaça a París on hi resideix per un llarg període. Aconsellat per Marian Ribizcky amplia els seus estudis pianístics amb Ramzi Yassa. Tres anys més tard coneix Ethéry Djakeli amb qui renovarà tots els seus coneixements tècnics per apropar-se al món del so partint dels assajos i treballs indagats per Marie Jaëll, pianista alsaciana deixeble i amiga de Franz Liszt que abandonà la seva carrera per oferir una alternativa de recerca més profunda i acurada de la tècnica pianística i del so.
Més endavant és guardonat pel "Concours musical de France".
Quim Bonal posa èmfasi en el treball del "Toucher" i, de mica en mica va modulant i buscant un so més volàtil, més transportable.
D'ell s'ha dit que la seva capacitat de concentració fa que no el distreguin elements ex-terns a l'obra i que el seu discurs és sempre conherent.
Una de les actuacions més destacables de Quim Bonal val a dir que va ser la de les Variacions Goldberg de J.S. Bach a Calella de Palafrugell on el públic es posà dret emocionat per la seva interpretació.
Bonal diu: "En la música trobo la més alta raó de creure en la possibilitat de mantenir units els extrems més oposats, els més irreductibles i donar-los aquests marges de llibertat a fi i efecte de mostrar cada element en joc. És aquest el gran ensenyament de la música".